Ciències Socials - Magistral 14.10.11
EL CONTE
És una eina d’aprenentatge de comportaments socials des dels temps antics. Aquest s’ha convertit per a que els nens i nenes s’integrin amb els valors dels llibres, així doncs, els contes són com una eina de formadors socials.
Va passant el temps i els contes es basen en literatura oral (caputxeta vermella). Però tot i axí el conte té un gran caràcter social, família, escola, biblioteca.
Els punts claus perquè el conte arribi correctament els nens/es i que s’entretinguin, és a dir, les estratègies didàctiques i capacitats comunicatives associades a la narració d’un conte són les següents:
• Vocabulari adient.
• Ritme, entonació adequat: l’entonació va canviant depenen d’allò que és vol dir, i s’interessa, per tal de donar ritme.
• Vocalització clara: marcar les paraules claus.
• Gestió de la mirada: quan es mira ajudes a l’infant a introduir-se al conte.
• Expressivitat gestual: visualitzar el concepte i donar força a la idea.
• Silencis i interrogatoris: s’introdueix al conte i els silencis creen una expectativa.
• Expressivitat sonora i musical
• Compartir l’acció fent participar.
• Creació de clímax: entonació
• Obrir i tancar el conte adequadament.
Hem d’utilitzar el conte per aprofundir en el temps i espai. I a més a més pot esser en un espai i un temps real o fictici, però comprensible. Tot i així, en tot moment hem de començar pel que coneixen els infants per anar poc a poc a l’abstracte.
Algunes idees per situar en el temps i espai:
• Vet aquí que una vegada...
• Fa molt i molt de temps,...
• Un dia de primavera...
• Una matinada fresca...
• ...dalt d’una muntanya...
• ..en un bosc frondós...
• ...en el país de les joguines...
• ...en una terra molt llunyana...
• ...a una casa de xocolata...
Per acabar es molt important que tots els educadors i/o persones que tinguin interès en expilar contes han de saber explicar un conte d’imatges sense text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada