Ciències Experimentals - Magistral 2.12.11
Com diu Jordi Mard (2006):
“Una de les aportacions més importants de la investigació didàctica ha estat, sens dubte, el reconeixement de la importància de les idees dels nens i nenes en el procés d’aprenentatge de la ciència.”
- Encara que pensem que els infants no tenen coneixements en quan a la ciència, això no es veritat, ja que la ciència avarca un gran ventall de coses i de nous aprenentatges. A més els infants només fan que observar i experimentar des de ben petits, tot allò que els envolta.
“Lluny de considerar l’alumnat com una menta en blanc, sabem que és capaç de construir-se representacions dels objectes i fenòmens que se li proposa estudiar, explicacions sobre el funcionament de les coses i atribucions de significat a termes científics d’us habitual i, a més, reconeixem el valor d’aquestes idees.”
- Aquesta reflexió va lligada amb l’anterior, ja que quan els infants experimenten i experimenten, arriben a unes conclusions i raonen el perquè de les coses. I encara que nosaltres no ho sabem, els nens i nenes saben més del que nosaltres creiem, ja que no diuen tot allò que saben o coneixen.
Per tant, des del punt de vista didàctic, la dificultat no és tant la identificació de l’existència d’aquestes idees inicials, en cada infant, sinó la gestió que en fem, per ajudar-los a fer-les evolucionar.
Així doncs, el més important es acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i ajudar-los a experimentar i, a la vegada, a pensar.
Dos estratègies perquè tot connecti i tot tingui un sentit:
- Veure la part positiva de la vida.- Mirar-ho en diferents perspectives.
“Viure amb un insecte pal o construir el model ésser viu”
És pot viure i no construir el coneixement. Només experimentant no s’aprèn, és a dir, al viure una experiència no significa que s’aprengui.
En quan el model d’ésser viu, s’ha de tenir en compte que cuidant i pensant l’insecte aprenem sobre ésser vius. Per tant, treballant un ésser viu podem aprendre de tots els éssers vius.
Així doncs, el model conceptual d’esser viu és pot aplicar a l’insecte
Que hauria d’aprendre un infant sobre els essers vius?
Els esser vius tenen un límit, això vol dir que si et trobes un esser viu saps on comença i on acaba, és a dir, pertany a un medi tan intern com extern. Aquest límit és discontinu, com es pot observar en el mapa conceptual, perquè és un punt de contacte amb el fora i amb el dins. És a dir, per exemple, de la boca, oïdes, la pell, per tant, no estem aïllats del medi.
Els individus fem tres coses:
- Fluxes: hi ha alguna cosa que entra i que surt - Funcions: activitats que fem per continuar vius
- Estructura: el conjunt d’elements que forma un esser viu i la manera que s’organitza. Que té?
Aquest tres elements, estan associats i interrelacionats entre ells.
- Exemple:o Fluxes: suor, cera, aigua, aliments, etc. Però bàsicament hi ha dos elements claus:
§ matèria i energia (són unidireccionals) aquests té un element clau, que és què els essers vius modifiquem el medi extern.
o Funcions:
§ 1. Nutrició: té com a funció obtenir tota aquella matèria i energia del medi que ens permet la continuïtat com essers vius, ja que el seu objectiu és continuar viu. A més a més també es important tenir en compte com ens nodrim, és a dir, com ens alimenten i respirem.
§ 2. Relació: aquets determina estímul – resposta, és a dir, constantment estem construint el medi (Catalèpsia)
§ 3. Reproducció: té a veure amb tots els processos de creixement, de renovació cel·lular, a nous individus.
o Estructura: trobem l’escala (macro / micro) on estan les cèl·lules, els teixits, els òrgans, el sistema, l’aparell, l’individu. És a dir, el que ens diu com som.
Hi ha altres elements que és donen en els essers vius:
- Interacció: tot/parts - Regulació: Ordre/desordre
- Dinamisme: estabilitat/canvi. És treballa el cicle de la vida.
El past del temps: abans i el desprès. Canviem amb el temps
A partir de tots aquests coneixements que poden ser nous o no, hem de decidir que hauríem de treballar amb infantil, i com faríem per explicar-ho els infants.
Així doncs, hem pregunto...com connecto l’experiència de cuidar un insecte pal en el moment de pensar el concepte de l’insecte? La ciència és abstracte i teòrica. Però a partir de la meva experiència cuidant-lo fa fent pensar i raonar molts conceptes respecte de l’insecte, ja que tenia que esbrinar que seria el millor per a ell i per la seva supervivència.Per tant, en educació infantil, respecte el fer i el pensar, queden les conclusions següents:
1. Fer és important, però sol no, sinó que a la vegada s’ha de pensar.2. No és pot pensar sempre de tot i sobre tot: és important que amb els infants no es treballi sempre tots els continguts, ja que s’ha de fer una cosa però ben feta.
