Espai i Temps...

Ciències Socials - Magistral 2.12.11

L’ESPAI A L’EDUCACIÓ INFANTIL

John Bale: “L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arribar desprès a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món.”

Percepció de l’espai: la nostra visió canvia depenent de la percepció del món.

L’infant ordena els elements claus que marquen l’espai. (a P5) és a dir, fa un mapa mental del espai que representa.  Per tant, és important veure que els infants que arriben a educació infantil, tenen ja una vivència que representa la seva visió del món, comença amb espais molt petits i remarcables i van creixent fins a representant-se espais que no veien, com per exemple, el mapa mundi.

Tot i així, cal aprendre amb la percepció del espai, i a la vegada, amb la percepció del temps.

Les principals categories:

L’ORIENTACIÓ DE L’ESPAI	L’OBJECTE EN L’ESPAI	LA POSICIÓ RELATIVA DELS OBJECTES A L’ESPAI	LES DISTÀNCIES	LES MESURES
Lateralitat: esquerra i dreta	Interioritat: dintre, a l’interior.	Interioritat: a l’interior, al mig de	Proximitat: a prop de, al costat de, més a prop de, aquí, aquest/a	Números i relacions matemàtiques
Profunditat: a dalt/a baix, sobre/sota, sostre/fons.	Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior.	Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior, entre.	Allunyament: lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell/a	Inici amb relació entre objectes i distancies: quin està més a prop, quin està més lluny.
Anterioritat: davant/darrera, dret/revés, abans/desprès, front/darrera.	Delimitació: extremitat, final/límit, permetre, al llarg de, al voltant de	Secció: tall, drecera, a través de, de part en part.	Intervals: apartat un de l’altre, continu, discontinu.
		Contigüitat: en contacte, contra.

En el cas de l’orientació de l’espai és important recalcar que totes les categories estan en relació amb l’orientació, perquè l’orientació i saber on es troben els objectes és essencial. Per definir la categoria de l’objecte en l’espai, és defineix on és troba un objecte en un espai en concret. En el cas de la categoria de la posició relativa dels objectes a l’espai, té a veure amb un instant o un punt de vista que es mira, és a dir, es aquella posició que es modifica per l’instant que ho demanes o el punt de vista en que ho fas. Sobre les distàncies, ja la mateixa paraula ho diu, és la distància que s’estableix entre objectes que tan pot ser propera o llunyana. En educació infantil no existeix la capacitat per treballar els kilòmetres, metres, és a dir, mesures quantitatives. Per tant, quan es treballen les mesures és refereix els números i les seves relacions matemàtiques i l’inici de l’aprenentatge sobre la relació que hi ha entre objectes i distàncies.

Totes aquestes categories sobre l’espai ajuden a crear i formar els aprenentatges significatius, però no es faran només amb aquestes categories és bàsic i essencial la zona de desenvolupament pròxim.

EL TEMPS A L’EDUCACIÓ INFANTIL

El temps no hi és, existeix però no el veiem. Per tant, hem hagut de construir eines per poder treballar-lo, i amb la necessitat de controlar-lo, ja que aquest passa. El més important és saber com ocupem el temps i anar acotant-lo fent activitat. Tot això és complexa, ja que tot succeeix en la ment.

Joan Pagès: “La vida i les acciones humanes desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica.”

És a dir, tenim tres tipus de temps: el que es viu que és subjectiu però serà clau perquè seran les primeres per marcar el temps en educació infantil, el social que serà per a tothom el mateix i l’històric, encara que aquest no és treballa a les aules d’educació infantil.

1)      El temps viscut:

La temporalitat està formada, inicialment, a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica. I a mesura que es creix s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que és converteixen en pautes i normes de la conducta.

La vivència és subjectiva del temps, ja que quan es fa alguna cosa que t’agrada, el temps passa molt ràpid, és fa curt, en canvi, quan estàs fent alguna cosa que no t’agrada el temps no passa i es fa etern.

Exemples que és poden ensenyar per representar el temps viscut a les aules d’infantil:

-          L’aniversari. Marca el temps
-          Creixement. Determina el pas del temps
-          Les hores del dia, la nit i el dia.

Dos activitats didàctiques per realitzar a les aules d’educació infantil, per treballar el temps viscut:

-          Com és l’avui en relació al passat, i representar com serà en el futur respecte l’actualitat. (fotografia d’ara, de quan era petit, i un dibuix de quan serà gran)
-          Ordenar les parts del dia i desprès posar el seu nom.

2)      El temps social

Aquest és un temps més complex i abstracte, però sobretot, és un temps col·lectiu, ja que és percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica. Té una sèrie de categories que el representen:

-          Ritmes: lentitud/rapidesa, regularitat, conseqüència...(ex: la tortuga, el rellotge, qualsevol cosa que passa en el temps marca una conseqüència)
-          Orientació: passat – present - futur.
-          Posició: successió/simultaneïtat.
-          Duració: variabilitat, permanència (continuïtat/canvi).

3)      El temps històric

En aquest cas és el temps que ja no existeix. On la història ha de servir per crear aprenentatges als individus. I les seves categories que el formen són:

-          Allunyament i evocació – empatia: l’evocació del temps que ja ha passat, capacitat en tancar els llunys i posar-nos al lloc de la gent que vivia en el temps d’abans.
-          Simultaneïtat: quan nosaltres aquí actuem d’una forma en l’altre punt del món es totalment diferent. I per tant, tothom té la seva història.
-          Continuïtat i canvi: sempre hi ha coses que continuen i altres que canvien.
-          Evolució causal (causa – efecte).
-          Ritmes evolutius i durades.
-          Cronologia.

Però tot i així, ens preguntem com és pot percebre el temps històric? Doncs a partir de fonts que ens han permès entendre el temps històric. Aquestes fonts són les primàries i les secundàries:

PRIMÀRIES	SECUNDÀRIES
Definició:
Són les que han estat fetes al passat i que arriben al present.	S’han preparat avui per explicar el passat.
Exemples:
Restes del passat – presents. Fonts materials.	Recreacions.
Relats viscuts. Fonts orals.	Contes.
Documents antics. Fonts escrites.	Dramatitzacions.
Imatges del passat. Fonts iconogràfiques.	Pel·lícules.
	Jocs .

Però tot i així he trobat un vídeo en Redes, on Julian Barbour, físic i escriptor, afirma que el temps no existeix, i fins i tot, el moviment tampoc.

Aquest és l’enllaç del vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=Ztgu1W5Ns1U&feature=related