El fer i el pensar van relacionats?

Ciències Experimentals - Magistral 2.12.11

Com diu Jordi Mard (2006):

“Una de les aportacions més importants de la investigació didàctica ha estat, sens dubte, el reconeixement de la importància de les idees dels nens i nenes en el procés d’aprenentatge de la ciència.”

-          Encara que pensem que els infants no tenen coneixements en quan a la ciència, això no es veritat, ja que la ciència avarca un gran ventall de coses i de nous aprenentatges. A més els infants només fan que observar i experimentar des de ben petits, tot allò que els envolta.

“Lluny de considerar l’alumnat com una menta en blanc, sabem que és capaç de construir-se representacions dels objectes i fenòmens que se li proposa estudiar, explicacions sobre el funcionament de les coses i atribucions de significat a termes científics d’us habitual i,  a més, reconeixem el valor d’aquestes idees.”

-          Aquesta reflexió va lligada amb l’anterior, ja que quan els infants experimenten i experimenten, arriben a unes conclusions i raonen el perquè de les coses. I encara que nosaltres no ho sabem, els nens i nenes saben més del que nosaltres creiem, ja que no diuen tot allò que saben o coneixen.

Per tant, des del punt de vista didàctic, la dificultat no és tant la identificació de l’existència d’aquestes idees inicials, en cada infant, sinó la gestió que en fem, per ajudar-los a fer-les evolucionar.

Així doncs, el més important es acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i ajudar-los a experimentar i, a la vegada, a pensar.

Dos estratègies perquè tot connecti i tot tingui un sentit:

-          Veure la part positiva de la vida.
-          Mirar-ho en diferents perspectives.

“Viure amb un insecte pal o construir el model ésser viu”

És pot viure i no construir el coneixement. Només experimentant no s’aprèn, és a dir, al viure una experiència no significa que s’aprengui.

En quan el model d’ésser viu, s’ha de tenir en compte que cuidant i pensant l’insecte aprenem sobre ésser vius. Per tant, treballant un ésser viu podem aprendre de tots els éssers vius.

Així doncs, el model conceptual d’esser viu és pot aplicar a l’insecte

Que hauria d’aprendre un infant sobre els essers vius?

Els esser vius tenen un límit, això vol dir que si et trobes un esser viu saps on comença i on acaba, és a dir, pertany a un medi tan intern com extern. Aquest límit és discontinu, com es pot observar en el mapa conceptual, perquè és un punt de contacte amb el fora i amb el dins. És a dir, per exemple, de la boca, oïdes, la pell, per tant, no estem aïllats del medi.

Els individus fem tres coses:

-          Fluxes: hi ha alguna cosa que entra i que surt
-          Funcions: activitats que fem per continuar vius
-          Estructura: el conjunt d’elements que forma un esser viu i la manera que s’organitza. Que té?

Aquest tres elements, estan associats i interrelacionats entre ells.

-          Exemple:

o   Fluxes: suor, cera, aigua, aliments, etc. Però bàsicament hi ha dos elements claus:

§  matèria i energia (són unidireccionals) aquests té un element clau, que és què els essers vius modifiquem el medi extern.

o   Funcions:

§  1. Nutrició: té com a funció obtenir tota aquella matèria  i energia del medi que ens permet la continuïtat com essers vius, ja que el seu objectiu és continuar viu. A més a més també es important tenir en compte com ens nodrim, és a dir, com ens alimenten i respirem.

§  2. Relació: aquets determina estímul – resposta, és a dir, constantment estem construint el medi (Catalèpsia)

§  3. Reproducció: té a veure amb tots els processos de creixement, de renovació cel·lular, a nous individus.

o   Estructura: trobem l’escala (macro / micro) on estan les cèl·lules, els teixits, els òrgans, el sistema, l’aparell, l’individu. És a dir, el que ens diu com som.

Hi ha altres elements que és donen en els essers vius:

-          Interacció: tot/parts
-          Regulació: Ordre/desordre
-          Dinamisme: estabilitat/canvi. És treballa el cicle de la vida.

El past del temps: abans i el desprès. Canviem amb el temps

A partir de tots aquests coneixements que poden ser nous o no, hem de decidir que hauríem de treballar amb infantil, i com faríem per explicar-ho els infants.

Així doncs, hem pregunto...com connecto l’experiència de cuidar un insecte pal en el moment de pensar el concepte de l’insecte? La ciència és abstracte i teòrica. Però a partir de la meva experiència cuidant-lo fa fent pensar i raonar molts conceptes respecte de l’insecte, ja que tenia que esbrinar que seria el millor per a ell i per la seva supervivència.

  

Per tant, en educació infantil, respecte el fer i el pensar, queden les conclusions següents:

1.      Fer és important, però sol no, sinó que a la vegada s’ha de pensar.
2.      No és pot pensar sempre de tot i sobre tot: és important que amb els infants no es treballi sempre tots els continguts, ja que s’ha de fer una cosa però ben feta.

Espai i Temps...

Ciències Socials - Magistral 2.12.11

L’ESPAI A L’EDUCACIÓ INFANTIL

John Bale: “L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arribar desprès a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món.”

Percepció de l’espai: la nostra visió canvia depenent de la percepció del món.

L’infant ordena els elements claus que marquen l’espai. (a P5) és a dir, fa un mapa mental del espai que representa.  Per tant, és important veure que els infants que arriben a educació infantil, tenen ja una vivència que representa la seva visió del món, comença amb espais molt petits i remarcables i van creixent fins a representant-se espais que no veien, com per exemple, el mapa mundi.

Tot i així, cal aprendre amb la percepció del espai, i a la vegada, amb la percepció del temps.

Les principals categories:

L’ORIENTACIÓ DE L’ESPAI	L’OBJECTE EN L’ESPAI	LA POSICIÓ RELATIVA DELS OBJECTES A L’ESPAI	LES DISTÀNCIES	LES MESURES
Lateralitat: esquerra i dreta	Interioritat: dintre, a l’interior.	Interioritat: a l’interior, al mig de	Proximitat: a prop de, al costat de, més a prop de, aquí, aquest/a	Números i relacions matemàtiques
Profunditat: a dalt/a baix, sobre/sota, sostre/fons.	Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior.	Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior, entre.	Allunyament: lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell/a	Inici amb relació entre objectes i distancies: quin està més a prop, quin està més lluny.
Anterioritat: davant/darrera, dret/revés, abans/desprès, front/darrera.	Delimitació: extremitat, final/límit, permetre, al llarg de, al voltant de	Secció: tall, drecera, a través de, de part en part.	Intervals: apartat un de l’altre, continu, discontinu.
		Contigüitat: en contacte, contra.

En el cas de l’orientació de l’espai és important recalcar que totes les categories estan en relació amb l’orientació, perquè l’orientació i saber on es troben els objectes és essencial. Per definir la categoria de l’objecte en l’espai, és defineix on és troba un objecte en un espai en concret. En el cas de la categoria de la posició relativa dels objectes a l’espai, té a veure amb un instant o un punt de vista que es mira, és a dir, es aquella posició que es modifica per l’instant que ho demanes o el punt de vista en que ho fas. Sobre les distàncies, ja la mateixa paraula ho diu, és la distància que s’estableix entre objectes que tan pot ser propera o llunyana. En educació infantil no existeix la capacitat per treballar els kilòmetres, metres, és a dir, mesures quantitatives. Per tant, quan es treballen les mesures és refereix els números i les seves relacions matemàtiques i l’inici de l’aprenentatge sobre la relació que hi ha entre objectes i distàncies.

Totes aquestes categories sobre l’espai ajuden a crear i formar els aprenentatges significatius, però no es faran només amb aquestes categories és bàsic i essencial la zona de desenvolupament pròxim.

EL TEMPS A L’EDUCACIÓ INFANTIL

El temps no hi és, existeix però no el veiem. Per tant, hem hagut de construir eines per poder treballar-lo, i amb la necessitat de controlar-lo, ja que aquest passa. El més important és saber com ocupem el temps i anar acotant-lo fent activitat. Tot això és complexa, ja que tot succeeix en la ment.

Joan Pagès: “La vida i les acciones humanes desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica.”

És a dir, tenim tres tipus de temps: el que es viu que és subjectiu però serà clau perquè seran les primeres per marcar el temps en educació infantil, el social que serà per a tothom el mateix i l’històric, encara que aquest no és treballa a les aules d’educació infantil.

1)      El temps viscut:

La temporalitat està formada, inicialment, a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica. I a mesura que es creix s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que és converteixen en pautes i normes de la conducta.

La vivència és subjectiva del temps, ja que quan es fa alguna cosa que t’agrada, el temps passa molt ràpid, és fa curt, en canvi, quan estàs fent alguna cosa que no t’agrada el temps no passa i es fa etern.

Exemples que és poden ensenyar per representar el temps viscut a les aules d’infantil:

-          L’aniversari. Marca el temps
-          Creixement. Determina el pas del temps
-          Les hores del dia, la nit i el dia.

Dos activitats didàctiques per realitzar a les aules d’educació infantil, per treballar el temps viscut:

-          Com és l’avui en relació al passat, i representar com serà en el futur respecte l’actualitat. (fotografia d’ara, de quan era petit, i un dibuix de quan serà gran)
-          Ordenar les parts del dia i desprès posar el seu nom.

2)      El temps social

Aquest és un temps més complex i abstracte, però sobretot, és un temps col·lectiu, ja que és percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica. Té una sèrie de categories que el representen:

-          Ritmes: lentitud/rapidesa, regularitat, conseqüència...(ex: la tortuga, el rellotge, qualsevol cosa que passa en el temps marca una conseqüència)
-          Orientació: passat – present - futur.
-          Posició: successió/simultaneïtat.
-          Duració: variabilitat, permanència (continuïtat/canvi).

3)      El temps històric

En aquest cas és el temps que ja no existeix. On la història ha de servir per crear aprenentatges als individus. I les seves categories que el formen són:

-          Allunyament i evocació – empatia: l’evocació del temps que ja ha passat, capacitat en tancar els llunys i posar-nos al lloc de la gent que vivia en el temps d’abans.
-          Simultaneïtat: quan nosaltres aquí actuem d’una forma en l’altre punt del món es totalment diferent. I per tant, tothom té la seva història.
-          Continuïtat i canvi: sempre hi ha coses que continuen i altres que canvien.
-          Evolució causal (causa – efecte).
-          Ritmes evolutius i durades.
-          Cronologia.

Però tot i així, ens preguntem com és pot percebre el temps històric? Doncs a partir de fonts que ens han permès entendre el temps històric. Aquestes fonts són les primàries i les secundàries:

PRIMÀRIES	SECUNDÀRIES
Definició:
Són les que han estat fetes al passat i que arriben al present.	S’han preparat avui per explicar el passat.
Exemples:
Restes del passat – presents. Fonts materials.	Recreacions.
Relats viscuts. Fonts orals.	Contes.
Documents antics. Fonts escrites.	Dramatitzacions.
Imatges del passat. Fonts iconogràfiques.	Pel·lícules.
	Jocs .

Però tot i així he trobat un vídeo en Redes, on Julian Barbour, físic i escriptor, afirma que el temps no existeix, i fins i tot, el moviment tampoc.

Aquest és l’enllaç del vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=Ztgu1W5Ns1U&feature=related

Reflexió...moving?

Ciències Experimentals - Magistral 18.11.11

Sempre en Josep al començament de la classe ens posa un vídeo, cançó….qualsevol cosa que ens faci reflexionar i a més que vagi relacionat amb la classe que farà a continuació.

Avui ens ha posar una cançó de Macaco – Moving, i perquè....doncs realment no ho se. Tot i així, he començat la classe de diferent manera, més motivada per saber que passarà. A més també crec que té a veure en que la setmana que ve fem una gimcana per la universitat, i intueixo que ens haurem de moure bastant.

Aquí poso l’enllaç de la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=OfEBA0kyH-U

“Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”

Aquesta frase és casi del final de la cançó, i en Josep ens ha demanat que hi reflexionem i diem el que pensem d’ella i el seu significat.

Jo crec que depèn de la persona que la llegeixi i del moment que estigui, tindrà un significat o un altre. Tot i així, jo entenc aquesta frase des del punt de vista, que si tornes al passat no vol dir com tornar enrere sinó que tornes per aprendre nous coneixements o per rectificar allò que has fet malament i ho vols canviar. Encara que és molt difícil tornar al passat i rectificar el que has fet malament, però es bastant metafòric això.

La meva filosofia sempre ha estat, que si fas alguna cosa ho fas perquè en aquell moment ho vols, desprès no et pots penedir de l’acció que has fet, ja que en aquell precís moment es el que realment volies, encara que desprès tingui unes conseqüències que no t’agraden a tu o als demes, però era el que volies i per això està bé.

Així doncs, no crec que mai retrocedeixi al origen, sinó que aniré aprenent a partir d’allò que vaig fent i hem vaig equivocant.

És el mateix que fem amb els nostres infants, ensenyem nous coneixements a partir d’allò que ja saben i no fem com si fossin un paper blanc i comencin aprendre.

Desprès de fer la reflexió i de mirar-me més d’un cop el videoclip de Macaco, m’ha vingut a la ment un videoclip de Ricky Martin, que és del mateix estil i la frase que destacaria d’aquest es la següent:

“amor, igualdad, prejuicio, inocencia, malicia, refugio, opresión, libertad, tu, yo, somos iguales”

Respecte la frase, la he escollit perquè al ser primer que diu i a més té un gran significat, ja que representa i dóna a entendre que tots som iguals, és igual el sexe, el color de la pell, la cultura, el caràcter, etc. El que importa es la persona, l’individu, el tu i jo, tots som iguals, tots som persones amb els mateixos drets, amb la llibertat d’escollir el que volem, d’equivocar-nos, d’aprendre...etc.

Aquest es l’enllaç del videoclip: http://www.youtube.com/watch?v=p9_Tudgl8KE

Conferència sobre la Sostenibilitat

Ciències Socials - Conferència 11.11.11

La conferència sobre la sostenibilitat ens ha vingut com anell en el dit, ja que s’ha intentat inculcar una sèrie de valors ètics en l’educació per poder tenir un món millor.

PERÒ....

Obrim bé els ulls, i observem al nostre voltant...som educadors amb uns certs valors ètics per inculcar els nostres infants, o gent sense valors ètics?

Que tenim una mascara que ens la posem quan no volem tenim valors ètics i fer el que ens vingui de gust, sense respectar i tenir educació per la gent i el que ens envolta?

Doncs sembla ser que sí, ja que las instal·lacions de la Universitat al mati següent de la Festa Major semblava que hagués hagut una guerra de persona sense valors. Va ser realment un caos.

Llavors ens hem de plantejar si realment val la pena realitzar aquesta festa, perquè si estem a la universitat aprenent una sèrie de valors ètics, i a més a més una part dels estudiants, seran educadors en un futur on hauran d’ensenyar aquests valors als seus infants. Realment veient les conseqüències de la festa es demostra que tenim interioritzats els valors ètics que ens ensenyen? Sembla se que no. Que ens oblidem de tot i no hi ha cap respecte per les instal·lacions.

Si en el fons volem un món millor per a tots, hem de fer algú i començar a canviar nosaltres i amb el que tenim al voltant.

Per tant, aquest espectacle de brutícia no s’hauria de tornar a repetir perquè hem de demostrar que som persones amb valor ètics, i sobretot, sensats que respectem la nostre societat.

Reflexionant amb tot això hem vaig recordar d’un vídeo que un amic hem va ensenyar, sobre com es pot tenir un món millor, tot i així, no es possible perquè els que tenen el poder hi ha coses que no volen que sapiguem, perquè d’aquesta manera ells poden seguir tenint millor poder adquisitiu. Estic parlant sobre una energia que és gratuïta. I aquest es l’enllaç del vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=sgC84F73Gqc&feature=share

"L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?”

Ciències Experimentals - Conferència 11.11.11

El dia 11 de novembre vam rebre una visita de la Rosa Maria Tarin. Aquesta va vindre a fer-nos una conferència sobre la sostenibilitat, i el títol va ser: “L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?”.

La conferència va començar fent-nos una mini enquesta a tots/es sobre quines són les condicions bàsiques de l’Educació per a la sostenibilitat a l’escola bressol, tenint en compte dos aspectes, i quin d’aquests creiem que era més essencial: millorar la qualitat dels espais d’interacció i/o canviar la cultura d’escola.

Mentre anava transcorrin la conferència cada vegada era més interessant tot el que ens explicava, però com no es pot posar tot he decidit adjuntar un esquema que ens va presentar i crec que té molt a veure amb Medi Naturals, i la observació experimental que hem treballat amb l’insecte pal.

Aquest esquema ens mostra que tot està interrelacionat, que aprendre és canviar les maneres de diferents formes. Les que surten en l’esquema són: des de l’experiència, la cultura, les emocions, els llenguatges i el pensament. Totes aquestes formes han d’estar relacionades perquè són essencials pel procés d’aprenentatge de l’infant.

Així doncs en una aula és molt important el reconeixement de la importància de les idees dels infants en el procés d’aprendre, per tant, fer ús de totes aquestes formes serà de molta utilitat per ajudar al nen/es en el seu procés d’aprenentatge.

Aquestes formes, són un conjunt de mètodes per aprendre, i relacionant-ho amb l’aprenentatge de l’insecte pal a l’aula, és poden trobar moltes similituds.

Tenint en compte que l’insecte pal és un animal de la realitat, és pot relacionar amb facilitat amb l’aspecte d’experiència i de cultura, ja que són formes d’interaccionar amb la realitat a l’hora d’experimentar amb ell i cuidant-lo, i a la vegada és una forma d’organitzar el coneixement social, ja que s’aprèn a empatitzar i a connectar amb la societat de diferent manera. Tot i així, és una activitat on és raona perquè és així, perquè fa certes coses i et fa crear dubtes que ajuden a ampliar el nostre coneixement. I a la vegada també ens ajuda a comunicar amb les nostres companyes les sensacions que experimentem quan estem cuidant i observant l’insecte.

D’aquesta manera crec que és una activitat molt enriquidora per poder aprendre nous conceptes que no coneixíem, i que gràcies aquesta hem desenvolupat i evolucionat com a individus.

Per tant, tenint en compte que els infants que arriben a l’escola bressol, arriben amb unes experiències prèvies relacionades amb: l’entorn, un raonament del món, tota mena de llenguatges (formes de comunicar), diferents formes de sentir emocions i diferents cultures, hem de ser conscients i tenir en compte que tots aquests aspectes són essencials per començar a ajudar-los a aprendre nous coneixements a partir d’allò que ja saben, i sobretot, és molt important acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge.

Per concloure, cal dir que va ser una conferència molt profitosa on vaig aprendre nous coneixements i vaig ampliar altres que ja els tenia apresos.

Que passa dins l’insecte pal?

Ciències Experimentals - Seminari - 21.10.11

El seminari d’avui ha estat un seminari de reflexió, de posar-nos en la pell dels infants tot pensant que podria passar dins de l’insecte pal....i quin seria el trajecte que fa la fulla des de que entra per la boca fins que surt de l’insecte i com surt.

Així doncs, vam haver d’imaginar-nos que podia succeir en el seu interior i com la fulla és transformava des de que entrava fins que sortia en forma d’excrement.

Al principi ens va costar molt, però al final vam poder imaginar-nos-ho encara que sabíem que no estaria bé. Tot i així, ho vam intentar. Al final de l’activitat ja vam comprovar, al observar el treball de les demes companyes, què és possible que ens allunyéssim de la realitat. Però no ens vam preocupar, ja que això als infants també els hi pot passar, però hem de fer el possible perquè desenvolupin allò que ja saben i a partir d’allò previ que saben doncs ensenyar-lis més coses.

A continuació faig adjunto la imatge de com vam creure quin es el recorregut que fa la fulla des de que se la menja fins que surt fora de l’insecte pal;

Per tant, es una activitat que és pot realitzar perfectament amb els infants, ja que són individus amb molta imaginació i amb més coneixements dels que pensem, i hem de fer el possible per ajudar-los a desenvolupar. Aquest exercici és una forma fàcil i dinàmica de fer-ho. Expressen el que saben en el paper i amb els seus companys/es poden comunicar-se i  intercanviar-se coneixements.

Al final del seminari, li vam preguntar al professor que quin era el recorregut correcte que fa la fulla i quina és la seva transformació, però ens va respondre que la classe no consistia en saber això, sinó en demostrar que cada resposta de cada grup ni està bé ni està malament, simplement és el que nosaltres creiem, per tant, si realment ens interessava ho hauríem de buscar per la nostre banda, i com jo personalment hem vaig quedar amb la intriga, ho he estat buscant, però tot i així no he trobat gaire cosa, només he trobat la següent informació que en el seu interior:

• Posseeixen un parell circulatori amb cor dorsal i ostíols.
• Un aparell respiratori per tràquees.
• Les tràquees s’obren a l’exterior per orificis o estigmes i es ramifiquen per tot el cos de l’insecte.
• El sistema nerviós i sensorial és molt complex.

Font: http://www.pasapues.es/naturalezadearagon/fauna/insectosgenerales.php

El conte

Ciències Socials - Magistral 14.10.11

EL CONTE

És una eina d’aprenentatge de comportaments socials des dels temps antics. Aquest s’ha convertit per a que els nens i nenes s’integrin amb els valors dels llibres, així doncs, els contes són com una eina de formadors socials.

Va passant el temps i els contes es basen en literatura oral (caputxeta vermella). Però tot i axí el conte té un gran caràcter social, família, escola, biblioteca.

Els punts claus perquè el conte arribi correctament els nens/es i que s’entretinguin, és a dir, les estratègies didàctiques i capacitats comunicatives associades a la narració d’un conte són les següents:

•        Vocabulari adient.

•        Ritme, entonació adequat: l’entonació va canviant depenen d’allò que és vol dir, i s’interessa, per tal de donar ritme.

•        Vocalització clara: marcar les paraules claus.

•        Gestió de la mirada: quan es mira ajudes a l’infant a introduir-se al conte.

•        Expressivitat gestual: visualitzar el concepte i donar força a la idea.

•        Silencis i interrogatoris: s’introdueix al conte i els silencis creen una expectativa.

•        Expressivitat sonora i musical

•        Compartir l’acció fent participar.

•        Creació de clímax: entonació

•        Obrir i tancar el conte adequadament.

Hem d’utilitzar el conte per aprofundir en el temps i espai. I a més a més pot esser en un espai i un temps real o fictici, però comprensible. Tot i així, en tot moment hem de començar pel que coneixen els infants per anar poc a poc a l’abstracte.

Algunes idees per situar en el temps i espai:

•         Vet aquí que una vegada...

•         Fa molt i molt de temps,...

•         Un dia de primavera...

•         Una matinada fresca...

•         ...dalt d’una muntanya...

•         ..en un bosc frondós...

•         ...en el país de les joguines...

•         ...en una terra molt llunyana...

•         ...a una casa de xocolata...

Per acabar es molt important que tots els educadors i/o persones que tinguin interès en expilar contes han de saber explicar un conte d’imatges sense text.