Que passa dins l’insecte pal?

Ciències Experimentals - Seminari - 21.10.11

El seminari d’avui ha estat un seminari de reflexió, de posar-nos en la pell dels infants tot pensant que podria passar dins de l’insecte pal....i quin seria el trajecte que fa la fulla des de que entra per la boca fins que surt de l’insecte i com surt.

Així doncs, vam haver d’imaginar-nos que podia succeir en el seu interior i com la fulla és transformava des de que entrava fins que sortia en forma d’excrement.

Al principi ens va costar molt, però al final vam poder imaginar-nos-ho encara que sabíem que no estaria bé. Tot i així, ho vam intentar. Al final de l’activitat ja vam comprovar, al observar el treball de les demes companyes, què és possible que ens allunyéssim de la realitat. Però no ens vam preocupar, ja que això als infants també els hi pot passar, però hem de fer el possible perquè desenvolupin allò que ja saben i a partir d’allò previ que saben doncs ensenyar-lis més coses.

A continuació faig adjunto la imatge de com vam creure quin es el recorregut que fa la fulla des de que se la menja fins que surt fora de l’insecte pal;

Per tant, es una activitat que és pot realitzar perfectament amb els infants, ja que són individus amb molta imaginació i amb més coneixements dels que pensem, i hem de fer el possible per ajudar-los a desenvolupar. Aquest exercici és una forma fàcil i dinàmica de fer-ho. Expressen el que saben en el paper i amb els seus companys/es poden comunicar-se i  intercanviar-se coneixements.

Al final del seminari, li vam preguntar al professor que quin era el recorregut correcte que fa la fulla i quina és la seva transformació, però ens va respondre que la classe no consistia en saber això, sinó en demostrar que cada resposta de cada grup ni està bé ni està malament, simplement és el que nosaltres creiem, per tant, si realment ens interessava ho hauríem de buscar per la nostre banda, i com jo personalment hem vaig quedar amb la intriga, ho he estat buscant, però tot i així no he trobat gaire cosa, només he trobat la següent informació que en el seu interior:

• Posseeixen un parell circulatori amb cor dorsal i ostíols.
• Un aparell respiratori per tràquees.
• Les tràquees s’obren a l’exterior per orificis o estigmes i es ramifiquen per tot el cos de l’insecte.
• El sistema nerviós i sensorial és molt complex.

Font: http://www.pasapues.es/naturalezadearagon/fauna/insectosgenerales.php

El conte

Ciències Socials - Magistral 14.10.11

EL CONTE

És una eina d’aprenentatge de comportaments socials des dels temps antics. Aquest s’ha convertit per a que els nens i nenes s’integrin amb els valors dels llibres, així doncs, els contes són com una eina de formadors socials.

Va passant el temps i els contes es basen en literatura oral (caputxeta vermella). Però tot i axí el conte té un gran caràcter social, família, escola, biblioteca.

Els punts claus perquè el conte arribi correctament els nens/es i que s’entretinguin, és a dir, les estratègies didàctiques i capacitats comunicatives associades a la narració d’un conte són les següents:

•        Vocabulari adient.

•        Ritme, entonació adequat: l’entonació va canviant depenen d’allò que és vol dir, i s’interessa, per tal de donar ritme.

•        Vocalització clara: marcar les paraules claus.

•        Gestió de la mirada: quan es mira ajudes a l’infant a introduir-se al conte.

•        Expressivitat gestual: visualitzar el concepte i donar força a la idea.

•        Silencis i interrogatoris: s’introdueix al conte i els silencis creen una expectativa.

•        Expressivitat sonora i musical

•        Compartir l’acció fent participar.

•        Creació de clímax: entonació

•        Obrir i tancar el conte adequadament.

Hem d’utilitzar el conte per aprofundir en el temps i espai. I a més a més pot esser en un espai i un temps real o fictici, però comprensible. Tot i així, en tot moment hem de començar pel que coneixen els infants per anar poc a poc a l’abstracte.

Algunes idees per situar en el temps i espai:

•         Vet aquí que una vegada...

•         Fa molt i molt de temps,...

•         Un dia de primavera...

•         Una matinada fresca...

•         ...dalt d’una muntanya...

•         ..en un bosc frondós...

•         ...en el país de les joguines...

•         ...en una terra molt llunyana...

•         ...a una casa de xocolata...

Per acabar es molt important que tots els educadors i/o persones que tinguin interès en expilar contes han de saber explicar un conte d’imatges sense text.

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?

Ciències Experimentals - magistral - 14.10.11

Tot va començar el primer dia de classe amb en Josep, ens va explicar l’assignatura en si i ens va fer reflexionar bastant. Però amb el que vaig “flipar” va ser al final de la classe quan ens explica que per grups hem d’agafar un insecte pal, posar-lo en un pot de vidre amb alguna fulla i tapar-lo amb una reixa perquè no s’escapi i pugui respirar, i que l’hem de cuidar entre tot el grup tot el semestre, i sobretot, intentar que no es mori. D’aquesta manera podríem posar-nos en la pell dels infants quan els hi toca cuidar de la mascota de la classe una setmana.

Amb el grup vam decidir que ens el rotaríem cada una o dues setmanes depenen de la disponibilitat de cadascuna. També vam estar buscant un nom per posar-li, i va sortir el nom de Pepito Grillo.

Quan va arribar el meu torn de cuidar-lo, la veritat es que estava una mica espantada ja que tenia la sensació que li passaria alguna cosa dolenta.

Estava espantada perquè a casa meva només a entrat un animal que dures un temps considerable, i va ser una tortuga, i això va ser quan jo era molt petita. Desprès vaig tindre una ocasió de cuidar un ocell un cop, però per desgracia es va morir. Llavors la meva experiència cuidant animals era molt limitada, per això patia per l’ insecte pal.

Per tan, quan vaig arribar a casa vaig anar directa a la meva habitació per decidir a on el deixava i quin lloc era el més adient per l’ insecte pal i la seva caseta. Quan el vaig col·locar en el seu nou habitat, el vaig mullar una mica, no li vaig canviar les fulles perquè la meva companya ja ho havia fet el dia d’abans i hem vaig acomiadar d’ell/a, ja que encara no sabíem si era mascle o femella.

Sempre que entrava a l’habitació el saludava i li preguntava com estava, l’observava i veia que estava en la mateixa posició que l’havia deixat, i vaig pensar, quin insecte més avorrit. Tot i així, jo li anava explicant coses, cantava, etc. Vaig pensar que si diuen que a les plantes els hi es bo, que se’ls hi parli, o canti, vaig pensar que potser també l’ insecte ho agraeix.

Aquella setmana vaig estar molt pendent d’ell, l’observava per veure si seguia viu, li netejava la seva caseta, etc. Vaig buscar informació per com cuidar un insecte pal, i també com saber si era mascle o femella. I vaig trobar la següent informació:

·         Les femelles d'aquesta espècie poden arribar a mesurar 12 cm i tenen uns lòbuls a manera de fulles en les seves extremitats intermèdies, a més posin dues petites espines situades entre els seus ulls, les femelles de Medauroidea extradentata són de color marró clar i fins i tot verd, les seves antenes no mesuren més de 15 mm.

·         Els mascles de Medauroidea extradentata són considerablement molt més petits mesurant només 7 cm, tenen d'aquestes espines en els ulls, són de color marró fosc i amb les articulacions (genolls) més clares, les antenes dels mascles que mesuren uns 25 mm són més llargues que la de les femelles.

Per les característiques del nostre insecte pal, vam observar que era una femella. El problema que ara teníem que canviar-li el nom, ja que es deia Pepito Grillo. Ara es la Pepita.

Quan va passar la setmana i vaig haver de portar-li a una de les meves companyes del grup, hem vaig adonar que havia passat molt ràpid, i quan ja estava a casa i plantejar-me aquesta pregunta, hem vaig adonar que havia aprés més del que pensava.

He aprés com cuidar un insecte pal i esbrinar les seves característiques i les seves necessitats per poder sobreviure. Al no tenir animals a casa, he viscut la responsabilitat de cuidar un animal, encara que sigui un insecte, i fer el possible perquè no es moris, ja que al ser tan petit estava patint en tot moment, per si li queia una gota d’aigua o s’ofegués.

Fins i tot, li vaig fer un book de fotografies perquè les meves companyes poguessin veure com estava la nostre mascota. Tot seguit us mostraré alguna fotografia del nostre insecte pal.

Espero poder aprendre molt més d’aquest projecte, que pel moment es molt interessant, i sobretot, innovador.

La fotografia de la dreta està realitzada amb l'efecte d'ull de peix, ja que voliem observar els petits detalls.

Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?

Ciències Socials - Magistral 30.09.11

Reflexió dels articles

Finalitats = fonaments

Qualsevol acció docent ve condicionada per un marc de finalitats.

Jo sóc tu quan jo sóc jo

La meva acció passa a ser de l’altre

 Valors ètics:

-       “L’ètica és constitutiva de l’acte educatiu” vol dir que tota acció a l’aula està dins d’un plantejament ètic.

El constructivisme és l’aprenentatge basat en els coneixements previs per poder construir les noves adquisicions, és a dir, es posa en marxa la Zona de Desenvolupament Pròxim.

Els aprenentatges són un espiral no cíclics, perquè tot coneixement és pot aprendre a qualsevol edat.

Concepte nouà Alteritat: quan tens en compte a l’altre)

-        Qualsevol dels valors que creiem que són òptims pels adults, els hem de treballar des de ben petit.

-        L’ètica com aprenentatge: En la teva acció a l’aula determines aquesta ètica com a element d’aprenentatge, fins i tot, en l’organització de l’espai a l’aula.

Exemple: nens/es de P5 asseguts en cadires i la monja situada en un lloc més alt.

-       “Si no hi ha tècnica, pot haver-hi acte educatiu, en canvi, si només hi ha tècnica i no hi ha acció ètica, ben segur que no pot haver-hi educació”

Tenint en compte que la tècnica actualment pot ésser les noves tecnologies, abans el ordinador era un acte educatiu, per tant, l’eina va passar a ser l’ètica. Tot i així, l’eina no determina l’ètica de l’educació. Així doncs, no es pot confondre la tècnica amb l’acte educatiu, ja que educar ja parla d’una acció.

Actualment:

Ensenyar - Educar:

(transmetre coneixements ) - (comporta més ètica i està ple d’una acció ètica)

Des de ben petits s’ha d’inculcar el pensament hipotètic – deductiu, per tant, aprendre com anar de lo concret a lo abstracte. Perquè és un aprenentatge que els hi costa assimilar, ja que es un pensament més complex, però quan l’assoleixen són capaços de poder canviar allò que vulguin en la seva vida i poden ser lliures.

De la tolerància a la responsabilitat

Valors ètics:

-          S’han de creure els valors ètics per poder traslladar-lo a les aules:

·         Respecte – empatia

·         Tolerància (has de tenir les coses clares) à tenir criteri, i han d’aprendre a:

§  Observar

§  Experimentar, per poder analitzar el que observes. Per tant, comprens.

§  Argumentar, justificar. Es basa en la comunicació: Assertivitat.

·         Cooperació, compartir: el treball cooperatiu és vital.

·         Responsabilitat: tenir la capacitat de ser conseqüent amb els teus criteris sent tolerant.

·         Igualtat: no discriminació. Ser capaç de diferenciar.

·         Humil - persuadir

Un món millor és possible?

Ciències Socials - magistral 23.09.11

CONCEPTES CLAUS RELACIONATS A L’AULA

Per començar és important que tothom visualitzi la seva imatge sobre el món en que vivim.

A partir de la teoria de la complexitat podem passar de la consciencia productivista a l’ecològica, i fins i tot, poder-ho enfocar a l’educació infantil, alhora d’estalviar fulls, llum, com venen a l’escola, etc. Però...:

-          D’on ve tot? Hem de canviar la nostra manera de veure el món. Hem d’entendre que vivim en un món complex, on tot està teixit. Per tant, a la que toquem un fil, es desfà tot.

-          Quin és el repte educatiu des de la nostra àrea? Hem d’entendre el món com tot un sistema, és a dir, tot està interrelacionat.

 Tot i així, es necessari un entorn col·laboratiu perquè es produeixi el canvi.

Passos que hem de prendre com a mestres:

-          Adonar-nos del canvi.

-          Som actors del canvi, no som espectadors.

-          El concepte queixar-se l’hauríem d’esborrar: No s’hi val queixar-se, el que s’hi val, és actuar amb conseqüència.

Tots plegats hem de ser creatius, per poder donar solucions i no rebre. Al s.XX és molt important la creativitat. Per tant, si no ho som, és molt difícil que el canvi sigui ràpid i notable.

Així doncs, la CREATIVITAT és la capacitat de solucionar problemes i ser capaços de trobar la solució.

En quan a la funció de l’àrea d’educació del coneixement del medi social en educació infantil:

Tot està envoltat i emmarcar per una cultura (rituals, pautes, cultura, formes d’organització, horaris, estils i maneres de fer, etc.) que ens marca el nostre dia a dia. Aquesta és manifesta dins de l’aula i s’aprèn a través d’allò que es veu i d’allò que sent. Per tant, no hem d’oblidar que nosaltres som els models culturals dels alumnes. Així doncs, hem de tenir clar tot el quadre mentalment i el nostre paper, és a dir, el de ser els transmissors d’una cultura.